ESTIL WINDSOR

Miniatura d'estil Windsor tipus Tapiovaara

El meu amic Tom de Miniaturechairman m'ha enviat aquesta cadira per repintar-la i donar-li un estil Tapiovaara, vaig a mostrar-vos quin es el seu canvi, per tornar-la a pintar la vaig tenir que desmuntar per no embrutar el seient de la cadira i poder donar-li un millor acabat. 

Picture
Aquesta es la cadira d'estil Windsor sense pintar Dimensions (W / H / L): 85-mm/160-mm/88-mm a escala 1:5
 
Segons Tom és una còpia contemporània deuna cadira en pinte  Windsor d'estil lateral en fusta de faig. Igual que la cadira de Adirondack, la cadira Windsor és més un estil de cadira on s'han fet moltes diverses formes i que s'han estat realitzant per tot el món. Aquesta cadira moltes característiques d'una cadira Windsor: les cames estan esteses i es va passar als an gles i es connecta amb un conjunt de "H" llitera. La única característica diferent d'aquesta cadira, és que els eixos de l'esquena estan estesos cap a dins (cap al centre) en lloc de cap a l'exterior, com és més comú en una cadira Windsor.

Cadira d'estil Winsor junt una cadira de Tapiovaara



                                                         DESITJO QUE T'AGRADI






Cadira original  Tapiovaara

LA CADIRA


FUSTA - BOBA - MANS


Aquesta es una de les cadires en miniatura que es vent per les botigues de souvenirs i per algunes espardanyeries

Un treball molt artesanal que ha donat moltes variants, de fusta de castanyer, de xop, de pi i d'avet de tots aquells arbres joves que creixient vora el riu, més la boba una planta que aportaba el material per donar forma i comoditat al cul de la cadira.




JOAN CASAS - CADIRA BARCINO


Cadira Barcino de Joan Casas 1963Productor: INDECASA
Tub d'alumini anoditzat (estructura sense soldadures). Seient i respatller trenat a mà en cordó plastificat, fibra sintètica o cordó xiloprofil
79 x 64 x 55 cm

Joan Casas i Ortinez (Barcelona 1942) és dissenyador industrial i estret col·laborador de INDECASA des dels anys seixanta. Hem evolucionat amb Casas i Casas ha evolucionat amb INDECASA, de manera recíproca.Simultàniament, entre 1964 i 1970, desenvolupa una sèrie de mobles en alumini i acer inoxidable per INDECASA, que avui és percebuda com el clàssic moble de cafè espanyol. La cadira "Barcino" va ser seleccionada per al catàleg "Català Designs for Export" del BCD.A partir de 1988 torna a col·laborar amb INDECASA dissenyant la sèrie "Tema" una col · lecció de cadires, taules i tamborets, on contrasta la fredor de l'alumini de fosa, amb la calidesa de la fusta, per aconseguir una sèrie d'objectes, tant funcionals, com agradables a lamirada i el tacte. El 1990, la revista ARDI selecciona els 100 millors dissenys espanyols de la dècada dels 80, incloent el Tamboret i la cadira TEMA.L'any 91 presenta la sèrie Trial, una família de mobles per hàbitat i col · lectivitats,realitzats en perfil massís d'alumini. Es presenten en versió pur "high tech".El 1993 dissenya les Sèries BC (bases de taula) i TB (cadira i tamboret) que complementa lagamma de productes de INDECASA, S.A. El 1995 realitza el programa ALDARA consistent en unacadira-butaca i un tamboret. El 1997 crea una nova col · lecció anomenada MARIONA en què combinafosa, fusta, entapissat i tub de 22 mm. de diàmetre. El 1999 es crea la nova col · leccióLNA. L'any 2001 dissenya una nova gamma de butaques apilables en diferents acabatsdenominat MAR. Posteriorment l'any 2002 dissenya la col · lecció Lucca, una família demobles (butaca sota, gandules i taules) principalment destinada a cobrir necessitats en granshotels i creuers de luxe. Seguidament el 2003 amb l'experiència de la col · lecció Luccadissenya una nova col · lecció anomenada Siena, una sèrie de cadires amb elements de connexiómecanitzats i de fosa i acabats en xarxa de textiline que complementa la gamma de productesde INDECASA S. A. El 2004 dissenya la col · lecció de taules Domino complementant la gamma detaules de INDECASA S.A. En 2005-2006 dissenya la col · lecció Lucca Sèrie 3, una família de gandulesdestinada principalment per a grans hotels i creuers de luxe.Durant l'any 2006 dissenya un revolucionari sistema articulat que donarà lloc a una sèriede bancades per a interior denominades Mr H.

La butaca Barcino de INDECASA (Barcelona) va ser dissenyada el 1963, i es considera que és la cadira original d'alumini tubular que es pot apilar. En el 2000, la Barcino va ser seleccionat per la revista MD com una de les 200 millors productes del segle 20. La cadira Barcino ha donat lloc a innombrables imitacions del segment de les cadires de terrassa en la cultura del cafè i el vermut. Barcino està disponible ja sigui amb rotang sintètic o PVC i la construcció del marc és d'alumini anoditzat. Ideal tant per menjar i relaxar-se [amb una soda Campari]  o una garça i unes olivetes com diuen al meu poble, veient el món passar.

Aquest model és possiblement la cadira de terrassa de bar més famosa del món. Es tracta d'un tub d'alumini al qual s'afegeix un trenat per al seient i el respatller. Es pot apilar fàcilment, és molt lleugera, econòmica i de gran confort. Ha estat abundantment copiada i es coneix internacionalment com la Spanish chair. Aquestes dues de la meva col·lecció  les vaig aconseguir en un mercat, estaven completament pintades de negre, les vaig haver de despintar i restaurar una mica, encara es pot veure al seu vímet artificial. Son molt còmodes, és una fantàstica cadira per a l'exterior.     







DONALD JUDD

Cadires en miniatura, Esc 1:6 Donald Judd
"The art of a chair is not its resemblance to art, but is partly its reasonableness, usefulness and scale as a chair. These are proportion, which is visible reasonableness. The art in art is partly the assertion of someone's interest regardless of other considerations. A work of art exists as itself; a chair exists as a chair itself. And the idea of a chair isn't a chair."

–Donald Judd, 1986



 "L'art d'una cadira no és la seva semblança amb l'art, però és en part el seu caràcter raonable, la utilitat i l'escala com una cadira. Aquests són proporció, la qual cosa és raonable visible. L'art per l'art és en part l'afirmació dels interessos d'algú, independentment d'altres consideracions . Una obra d'art existeix com a tal, una cadira existeix com una mateixa cadira i la idea d'una cadira no és una cadira "..

-Donald Judd, 1986



Donald Judd (Excelsior Springs, Missouri, 1928 - Nova York, 1994), fou artista, teòric i crític d'art estatunidenc. La seva obra es va basar en l'espai i la realitat.


Judd va començar a treballar com a pintor, però el seu treball va evolucionar vers objectes independents en tres dimensions, sobre sòl o paret que usen formes geomètriques senzilles, sovint repetides, que al seu torn exploren l'espai i l'ús de l'espai en que es troben. A partir de 1963, Judd va començar a fer servir colors més cridaners i diferents materials per si mateixos. Entre altres materials que va utilitzar durant la seva carrera abunden el metall, el contraxapat, i el plexiglas. En altres obres, va utilitzar ciment i blocs d'atovó. És freqüent el trobar a Judd inclòs en el grup minimalista d'artistes, però ell mateix es va oposar a acceptar el terme com identificatiu de la seva obra.

El 1979 amb l'ajut de la Dia Art Foundation Judd va comprar una extensió de 1.4 km² al desert prop de Marfa, Texas incloent-hi antics edificis de l'exèrcit americà i hi va crear un taller, obres d'interior i exterior. La Chinati Foundation es va establir el 1986 en aquest lloc i és una fundació artística sense ànim de lucre, dedicada a l'obra de Judd i els seus contemporanis.





Els mobles de  Donald Judd sempre han demostrat ser un complement interessant i atractiu per les seves obres d'art escultòric formal i aparentment impecable. Al principi  va començar construint-se  i dissenyant  els mobles per a la seva pròpia utilització  per la casa familiar a Marfa, Texas.

Encara un luxe més mínim , l'ús de matèries primeres i mètodes simples de construcció en la creació de peces afilades i únic elegant és sens dubte una font d'inspiració per a molts dissenyadors de l'actualitat.





MOBLES PER A NENS



  

Nens cadires!

Maig 2012
En resposta a la nova exposició del MoMA, "segle del nen", Mondo Cane, en col.laboració amb els socis i la Sala presenta la seva segona exposició de mobles per a nens: "Cadires per nens!" Més de 50 exemples de la forma dels anys 1890-1990 estarà oberta al públic en els socis i l'espasa 17 maig-10 juny. Inauguració 17 de maig, 






UnDo ReDo - SOBRE LAS SILLAS

 
Buscant per el google  em vaig trobar amb aquest fantàstic blog  UnDo ReDo, format per Cristina Nieto  i Luís Gil, tots dos arquitectes amb inquietuds sobre el mon del mobiliari, un lloc de trobada y reflecxió sobre els mobles, molt especialment les cadires, dins i al voltan de l'arquitectura.

TROBADA, REHABILITACIÓ, INTERPRETACÓ I CURA dels mobles segons una filosofia de treball de la desapareguda artista  Louise Bourgeois I do, I undo, I redo.



Un recorrido alrededor de la silla y una parada en UnDo ReDo.
CRISTINA NIETO Y LUiS GIL.

Analizar el mueble para sentarse, las silla y otros, como una manera de ver y acercarse al hecho arquitectónico. Ver las sillas como una de las más básicas acciónes del ciudadano, la de tomar asiento, para hacer lugar y más tarde arquitectura. Se abordará la idea del asiento-mueble como arquitectura-máquina y de igual forma la arquitectura como acción doméstica-da y localizadora para el asiento. Ambas perspectivas intentan desdoblar y subvertir la arquitectura buscando cuáles son las facultades y diálogos más primarios de uso hacia el habitante, dando descanso y alivio al mismo tiempo que enriqueciendo sus acciones vitales y sociales.


Els mobles sempre han acompanyat a l'arquitectura, són l'arquitectura dins de l'arquitectura, i molt especialment la taula i la cadira. Una arquitectura menor a la manera de l'escriptori de Sant Jeroni, representat en el quadre d'Antonello de Messina, que s'introdueix dins d'una altra prèvia, per tornar a crear un lloc i una funció menor, però clarament definida, en l'univers més gran de la arquitectura. Un fractal que juga amb les escales i amb el nostre ofici perquè adaptem el treball i la reflexió de l'arquitecte des de la ciutat a la casa, a la manera d'Aldo van Eyck, i encara més cap a dins, amb vista al domèstic.

Cadires i taules, accent interior que reestructura un món més proper a l'escala del cos humà, i dels usos més naturals al seu ésser, menjar, treballar, xerrar.

La mostra que Undo Redó dóna a conèixer una selecció contínua de mobles que arriben a la galeria, com l'hospital de coses d'algun dels personatges literaris de Paul Auster, per rellegir l'acció creativa de dissenyadors i arquitectes d'un passat immediat, i revisar críticament quines són les nostres necessitats actuals en relació a aquesta petita gran part de l'arquitectura que són els mobles i que tant ens interessa ara compartir al taller de la galeria Atlantica Centre d'Art Rua Novoa Santos, 13, en paral·lel i com a complement a l'exposició de Pintura d'Oscar Cabana.

Reviseu la web i gaudireu de les cadires:



En aquestes fotos podeu veure el treball d'aquest dos arquitectes: